La llegenda de l'Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia

Si bé la gent de Reus va creure, des d’un primer moment, en l’aparició celestial que els salvà de la pesta, la forma en què aquesta s’ha explicat ha variat amb el temps. El 1652, poc temps després del fet, el pare Narcís Camós anota la creença dels reusencs. No explicita quin senyal deixà la Senyora a la galta de la noieta, però diu que guardava el ramat, és a dir, que era una «pastoreta». Per cert, de nom Maria, segons la veu popular, segons anota, temps després, Josep Rius.

Enriquece el término de la villa de San Pedro de Reus, una capilla dedicada a la Reina de los Ángeles, María, con título de Misericordia, el cual se conforma tanto con sus hechos. Estos socorros de Misericordia experimentaron los moradores de esta villa cerca los años del señor 1592, en los cuales, teniéndoles muy apretados una grave pestilencia, apareció esta gran Señora a una niña que apacentaba ganado en dicho lugar y le dijo que hablase con los jurados de la villa y dijese que rodearan sus muros con una vela y después la dejasen arder cuanto duraría puesta delante del Santísimo, porque se les aliviaría aquel mal.

Quedó  la niña con esto tan admirada que dudó  el ser creída de ellos, pero la Virgen le dió  un señal con que, viendóla, quedaron satisfechos, que fué ponerle la mano en el carrillo y dejarla con eso, con que no tardaron en la ejecución del mandamiento, experimentando muy presto el deseado alivio, con el cual se mostraron agradecidos, edificándole una capilla en el lugar dónde había aparecido a la niña, con título de Nuestra Señora de Misericordia, a la cual tienen mucha devoción.

La narració, tal com la coneixem avui, es configura a finals del segle XVIII, és a dir, dos segles després de l’Aparició, de ben segur després d’un treball de recerca arxivístic que cerca aportar més dades sobre el personatge. Algú va descobrir que el 29 de desembre de 1594 va morir una pastora –d’ofici o bé la dona d’un pastor– de nom Besora. El pas següent fou vincular aquest nom a una Isabel Besora, nascuda el 17 de novembre de 1576, filla de Joan i de Catarina. Com que el pare d'ofici era paraire –és a dir, un teixidor de llana– no hi havia cap inconvenient per pensar que la filla podia ser una pastora, malgrat que el 1592 ja no era ben bé una nena, com diu la llegenda, ja que tenia setze anys. I tampoc hi ha res que ens permeti suposar que aquesta Besora és la mateixa que van enterrar dos anys després de l'Aparició.

El cert és que aquesta atribució –que recull el text del Ball de la Mare de Déu, el 1788– va fer fortuna. El nom de Maria fou oblidat i la biografia de la pastoreta Isabel Besora s’anà enriquint amb més detalls. D’altra banda, la rosa –símbol de la ciutat des del segle XIV– esdevingué el senyal inequívoc de la Mare de Déu sobre la cara de la noia. Fins al punt que hom ha cregut que es trobava en els orígens de l’actual escut de la ciutat.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2015


>> Consulta la programació

La Patrona de la Ciutat

La llegenda
l'Auca de l'Aparició